A causa de la llarga durada de l’activitat
de la setmana anterior, varem deixar pendent per a aquesta setmana les
preguntes previstes per al debat. Per aquest motiu varem iniciar la sessió
començant amb una posada en comuna de les preguntes sobre l’activitat de la
setmana anterior. Sobre les respostes més significatives van estar les següents:
“Nosaltres pensàvem votar el que havíem acordat
amb els altres grups, però ja teníem clar que els altres no anaven a complir”
“Com la primera vegada els altres grups ens la van
jugar, varem optar per no confiar més en ells”
“Tots hem perdut per ximples, perquè si haguéssim
complert amb l’acordat, tots hauríem guanyat”
“Jo hagués complert, però els del meu grup
preferien que perdéssim tots, abans que algun altre grup ens enganyés i només
guanyessin ells”
La reflexió a la qual van arribar com a grup, és
que l’origen del seu conflicte estava en les ganes individuals per guanyar als
altres, en comptes de comprendre que la finalitat del joc és que tots
guanyessin com més poguessin. La desconfiança entre uns i uns altres va
provocar que totes les jugades realitzades suposessin que uns perdessin i uns
altres guanyessin, o que tots perdessin, en lloc d'apostar tots per la jugada
en què tots guanyaven. L’enveja va ser altre factor que va influir en el
resultat, ja que alguns equips no volien que uns altres guanyessin i per això
preferien perdre tots a cedir o confiar en els altres. També van descobrir que
les seves creences “a veure qui guanya el joc” no els havia permès comprendre
que es tractava de “guanyar tant es pugui”, sense ser incompatible que tots
guanyessin. La postura adoptada per tots els equips (almenys en la majoria de
les fases del joc) va impedir aconseguir aquesta finalitat i va perjudicar
finalment a tots els grups.
Quan es va traslladar la situació viscuda en el
joc amb situacions reals de la seva vida diària,i sobretot, del grup classe,
van admetre que aquestes situacions es repetien de forma assídua. Varem estar intentant
treure en una pluja d’idees, paraules que ens ajudessin a descobrir coses que
eren necessàries per evitar que aquest tipus de situacions es tornessin a
repetir: confiança, fidelitat, sinceritat, respecte, etc.
Una vegada finalitzada aquesta primera part,
passem a la segona activitat prevista per a aquestes sessions “La seva solució,
gràcies”. Del que tractava aquesta dinàmica, que cadascun escrivís un problema
(real o fictici) i al que la resta de companys havien de plantejar diferents
solucions, tenint en compte aspectes positius i negatius. Per a això, agrupem
als nois i noies de la classe de cinc en cinc. A continuació, se’ls va lliurar
una fulla a cadascun on anaven a escriure el problema. Una vegada havien escrit
el problema, passaven la fulla al seu company de la dreta. Aquest havia de
llegir el problema, proposar una solució i posar els pros i els contra d’aquesta.
Una vegada fet això, tornaven a passar la fulla al seu company de la dreta.
Aquesta operació es va repetir fins que cada problema va arribar de nou a la
persona que ho havia plantejat.
Aquesta activitat els va semblar bastant
interessant, perquè van dir descobrir diferents solucions als problemes, que
fins i tot ells mateixos ni s’havien plantejat. Després de l’exercici, es va
insistir en la necessitat de reflexionar abans d’actuar davant un problema,
fins i tot per escrit, ja que es disposa de major nombre d’opcions. Amb aquest
procés es facilita el pensar en diverses alternatives, preveure les seves
conseqüències, i triar la millor.
L’activitat va haver de finalitzar aquí i no va
donar temps a aprofundir més en el tema, ja que el temps de la classe havia
finalitzat. De totes maneres, la tutora i el grup classe van acordar dedicar la
setmana vinent una sessió més per reflexionar sobre l’activitat, i veure que
els podria ajudar l’après a millorar el clima de la classe.
Per la meva banda, ara que he finalitzat aquestes
quatre sessions, em sento més tranquil (estava molt nerviós, perquè no eren
grups amb els havia treballat abans, em sentia que anava a ser avaluat per la
meva tutora, i observat per la tutora del grup) però la veritat és que tot va
funcionar bastant bé. Tal vegada, la qual cosa hagués de millorar en cas de
tornar a repetir aquest tipus d’experiències és el temps dedicat a les sessions
pràctiques, ja que va haver-hi factors (presentació, organització, etc.) que
van reduir el temps de les sessions, i en algun moment es va poder tenir la
sensació de deixar coses inacabades o de treballar-les molt per damunt.
