SELECCIÓ DELS MATERIALS PER A LES SESSIONS DE FORMACIÓ

En l’última reunió mantinguda amb la meva tutora, acordem que jo faria una proposta de possibles temàtiques a treballar dins de tot allò que engloba la convivència, i que a partir d’aquesta, de les dades recopilades i de la seva visió de les necessitats de cada curs, decidiríem que sessions són les més recomanables. 

Per a això, he tingut en compte el procés dinàmic de l’educació per a la convivència i la pau, com a forma d’afrontar els conflictes (personals, socials i ambientals) de forma no violenta, alguns blocs proposats van encaminats a la triple conscienciació de: amb si mateix, amb els altres i amb la naturalesa. Tot això impregnat de valors bàsics com: llibertat (autoestima, autonomia i autoafirmació), justícia (compromís, creativitat i responsabilitat), solidaritat (cooperació, col•laboració i participació) i tolerància (comprensió, respecte i diàleg). La veritat és que de tots ells, en buscar diferents materials sobre convivència, he trobat bastants materials, encara que la falta de temps m’obliga a no proposar-los tots.

De tots els temes que he exposat que abasta la convivència, he descartat alguns que per les informacions rebudes en els qüestionaris, la documentació de centre i les entrevistes amb la tutora no em semblaven oportuns o necessaris treballar. La proposta realitzada en la nova reunió amb la tutora han comprès els següents tallers: 

- Taller d’autoconeixement i autoestima 

- Taller de relacions interpersonals (asertivitat i actituds) 

- Taller de treball cooperatiu 

- Taller de resolució de conflictes 

De l’anterior proposta, la meva tutora m’ha ajudat a seleccionar dues (taller de treball cooperatiu i de resolució de conflictes). Com ha quedat el dubte de si els materials serien del grat dels tutors/es o si alguna de les temàtiques ja l’haurien treballat pel seu compte, jo m’he ofert a elaborar un tercer bloc de materials (taller d’autoconeixement i autoestima) en el meu temps lliure, sense que suposi un perjudici en les hores de pràctiques del centre. La intenció del taller és realitzar almenys dues sessions amb cadascuna d’elles i després presentar tots els materials als tutors, perquè puguin seleccionar aquells que considerin interessants i poder dur-los a terme en les sessions de tutoria. 

Això suposa un canvi en el projecte, ja que solament estava previst la preparació de quatre sessions al final vaig a realitzar nou sessions, primer perquè la quantitat de materials oposats m'anima a treure’ls més profit que no limitar-me al treball inicial. I segon, perquè considero que en oferir tres sessions de cada bloc, permeto l’opció als tutors de poder seleccionar aquells que puguin trobar més interessants o útils segons el grup amb el qual treballa, podent aprofundir més o bé suprimir allò que no considerin prioritari, sense per això, reduir l’eficàcia de la intervenció.

ACCIÓ, REFLEXIÓ, COMPROMÍS

Durant aquests dies que he estat documentant-me sobre materials existents respecte a la convivència i a la resolució de conflictes, he trobat multitud de dinàmiques, recursos i activitats que poder realitzar. Davant aquest fet, és evident que cal realitzar una bona selecció (o adequació d’aquests) que s’ajusti a les necessitats. Posteriorment, he hagut de plantejar i decidir sobre quin és la millor manera de presentar-los i treballar-los en les sessions de tutoria, perquè aquests siguin més efectius i eficaços.

Per això, he pensat a establir una metodologia de treball dins de les sessions de tutoria que partís dels principis del constructivisme. Per a això, cadascuna de les sessions es divideix en tres parts, de diferents temps cadascuna d'elles, en les quals es reconeixen aquests tres moments: acció (o veure), reflexió (jutjar) i compromís (actuar).

ACCIÓ: existeix un primer moment de la sessió on es presenta als alumnes i alumnes una dinàmica de la qual han de participar, potenciant així la motivació. Totes elles fomenten un ambient col·laboratiu, en el qual és necessari de la participació de tots, per poder dur a terme endavant l’activitat. El que es pretén, és que els participants tinguin algun tipus de vivència a partir de la qual, poder parlar i reflexionar posteriorment sobre el tema a tractar.

REFLEXIÓ: posteriorment a l’acció, es troba el moment de reflexió, on els alumnes i alumnes empraran les seves experiències prèvies al tema (pròpies o d’uns altres), l’activitat realitzada i les explicacions realitzades per part del tutor per poder debatre, resoldre dubtes, compartir i obtenir una sèrie de conclusions, acordades per tots. Aquesta reflexió busca que els participants aprenguin a aprendre de les experiències viscudes.

COMPROMÍS: Si la sessió es limités a les dues primeres parts, quedaria falta d’una transferència a la vida diària. És per això, que la tercera part de la sessió serà el compromís. A partir de les reflexions realitzades, buscarem allò que podem en el que podem aplicar els nous aprenentatges i millorar així la nostra vida i la de les persones que ens envolten. Aquest compromís serà revisat en les següents sessions, perquè així l’alumne o alumna comprengui de la seva importància, i ajudi a tenir-ho present en el dia a dia.

Amb aquesta manera de procedir, es pretén que els alumnes i alumnes, dins d’aquestes sessions, tingui un tipus d’aprenentatge vivencial i experiencial. No com alguna cosa extern a ells, sinó com alguna cosa viscuda y sentida com a pròpia.

GESTIÓ DE LA CONVIVÈNCIA

Aquesta setmana hem tornat de les vacances de Setmana Santa (aquí les vacances són els dies propis de la Setmana Santa més la setmana següent).

El primer que hem fet a l’hora de reprendre el treball de pràctiques és ajuntar-nos la meva tutora i jo per prendre certes decisions sobre com enfocar el treball d’aquest mes i mig que queda, amb la finalitat de poder completar el meu treball, malgrat les primeres dificultats sorgides a l’anàlisi de la realitat. La primera decisió que hem pres, és que encara que aquests dies acabi amb l’anàlisi de la realitat, començaré a documentar-me sobre el tema de la convivència i sobre diferents materials que es puguin emprar durant les sessions de tutoria per treballar el tema de la convivència.

És per això, que abans de centrar-me en la recerca de materials específics per a les tutories, he volgut documentar-me per comprendre millor la labor del tutor i la gestió de la convivència. 

Un dels primers passos que ha anat encaminat a la comprensió del conflicte. La seva imprevisibilitat, les seves conseqüències i la visió negativa que es té d’aquest, fa que la gestió dels conflictes i la seva prevenció, acaben acaparant tota l’acció tutorial. Però s’ha de comprendre que el veritable problema no és l'existència de conflictes sinó la forma inadequada de resoldre’ls. Donar males solucions al conflicte genera dificultats, mentre que donar bones solucions al conflicte genera creixement, millora i satisfacció.

També és important conèixer el tipus de conflicte al que ens enfrontem i que tenen a veure amb les motivacions que ho originen:

·   Frustració i malestar emocional

·   Malentesos

·   Control i poder 

·   Diferència d’interessos

·   Presència de trastorns

Una altra classificació que pot ser d'utilitat és la relacionada amb els protagonistes:

* Conflictes interpersonals

- Conflictes entre iguals

- Conflictes entre desiguals

* Conflictes grupales

- Conflictes intragrupales

- Conflictes intergrupals

També és important la següent classificació de solucions inadequades que solen generar nous conflictes:

* Inhibició

- Evitació de situacions de conflicte

- Fugida davant el conflicte

- Negociació del conflicte

- Resignació i paràlisi davant les dificultats i conflictes

* Agressió

* Maltractament físic

- Amenaçar amb armes

- Pegar

- Amagar, trencar o robes coses

* Maltractament verbal

- Insultar

- Posar malnoms

- Parlar malament d’algú

* Exclusió social

- Ignorar a algú

- No deixar a algú que participi

És per aquest motiu que la gestió de la convivència es converteix en una eina fonamental. Existeixen una sèrie d’elements que faciliten aquesta labor: alumnes amb una bona autoestima, amb certes habilitats en les relacions interpersonals, amb un treball intens en l’educació emocional, amb referents interessants d’educació en valors, aprenent a treballar en grup i adquirint estratègies per a la resolució de conflictes facilitarà aquesta labor. 

QÜESTIONARI PROFESSORS

Durant aquests dos dies, i una vegada preparat el qüestionari dels alumnes, presentat a la tutora i a l’espera de poder-los recollir, m’he dedicat a preparar el qüestionari dels professors. Per preparar-ho, vaig seguir els mateixos passos que per a l’elaboració de l’altre qüestionari. Sobretot, he intentat recopilar informació de: el clima del centre (des del seu punt de vista); les normes de centre i aula i la seva aplicació per part dels docents; i les activitats i formació que es realitza en el centre respecte a la convivència i la prevenció de conflictes.

A continuació us adjunto el qüestionari elaborat per als professors:

QÜESTIONARI PROFESSORAT

Una vegada presentat el qüestionari a la tutora de pràctiques, ho ha valorat de manera molt positiva. Però també ha expressat que no li sembla oportú passar-ho en aquests moments (ens trobem a la fi de segon trimestre) perquè els professors tenen molt treball, van atabalats i que segurament els resultats d’aquests no serien realment un reflex de la realitat, sinó fruit del cansament o de l’estrès de final de trimestre. Com és lògic, m’ha semblat correcte el seu plantejament, i hem quedat a ajornar la decisió de passar-ho, a segons com estiguin les coses a l’inici del tercer trimestre. Personalment, no considero que sigui un temps perdut el dedicat a aquesta labor, encara que finalment no es dugués a terme, segons sembla.

Després d’això, em pregunto si realment és necessari durant el nostre període de pràctiques, recopilar tants tipus d’informació (qüestionaris als professors, als alumnes, entrevistes amb el director i l’equip d’orientació, i l’anàlisi de documents del centre) sobretot, per l’escàs temps que disposem per a la seva totalitat, i a més, tenint en compte que moltes vegades en el centre que ens acull, ja tenen les idees molt clares del que volen que siguin aquest període que els anem a dedicar, encara que no coincideixi amb les nostres idees.

El que intento dir és que encara que tinguem clares les fases que s’han de seguir a l’hora de portar qualsevol tipus de projecte (anàlisi, proposta, intervenció, avaluació, prospectiva, etc.), en el cas de les nostres pràctiques (no així en el treball diari del professional de la psicopedagogia) no sempre és viable dur a terme totes aquestes fases, ja que en alguns casos se’ns veu com a persones alienes al centre i els que costa fer partícips de la vida en ell i per a nosaltres obtenir tota la informació necessària.