dissabte, 26 de maig del 2012

VALORACIÓ PERSONAL


Al llarg d’aquest Pràcticum II he pogut reflexionar sobre els coneixements teòrics que he anat adquirint al llarg dels meus estudis de psicopedagogia i contrastar-los amb la pràctica diària. Estic molt satisfet perquè he pogut conèixer millor el funcionament del centre des del punt de vista del departament d’orientació, conèixer alguns dels àmbits d’intervenció del psicopedagog, i també vivint en primera persona algunes de les dificultats a les quals ha de fer front en les seves intervencions.

He tingut l’oportunitat de poder fer una anàlisi del centre, per poder realitzar un diagnòstic actual de la convivència i de la visió que té d’aquesta tota la comunitat educativa. He pogut realitzar i intentar dur a terme un projecte que ajudés a aconseguir aquest objectiu. He après a treballar a partint de protocols d’actuació, seguint les diferents fases. He desenvolupat habilitats de treball en equip, compartint la informació obtinguda, fent hipòtesi i detectant necessitats, punts forts i punts febles en el centre. També he pogut desenvolupar tasques de formador del professorat i assessor en aspectes relacionats amb la convivència i la prevenció de la violència escolar.

Sincerament, l’experiència ha estat esgotadora (tenint en compte que havia de compaginar pràctiques amb el meu treball i els meus estudis, i que per dur a terme algunes accions he hagut d’emprar més temps fora de l’horari de pràctiques en el centre) però al mateix temps molt gratificant, pels resultats aconseguits. He de reconèixer que he après moltes coses (tant del positiu com del negatiu). He pogut treballar algunes de les competències que són necessàries desenvolupar per part del psicopedagog com són la metodològica, la participativa i la personal.

Sóc totalment conscient que encara em queda un llarg camí per convertir-me en un bon professional de la psicopedagogia. Les experiències viscudes al llarg d’aquestes pràctiques (i de les anteriors) considero que seran les primeres contribucions a aquest camí a recórrer.

CONCLUSIONS


Les conclusions que puc extreure sobre el projecte realitzat i la posterior intervenció són les següents:

  • El meu projecte ha estat molt ambiciós, tenint en compte el temps que tenia per realitzar les pràctiques. La realitat ha estat que no he pogut dur a terme tot el projecte per falta de temps. Per exemple, la primera fase ha estat una de les quals ha sofert més variacions i s’ha vist més afectada, ja que la intenció era realitzar una anàlisi exhaustiva del centre i obtenir informació de diferents fonts perquè aquest fos el més real possible, per poder ajustar la intervenció posterior. He vist que la proposta era més encaminada el treball de tot un any complet. Tal vegada, la meva proposta hauria d’haver dedicat menys temps en la realització d’una anàlisi tan exhaustiva del centre i centrar-me més en la realització de les sessions de tutoria per als alumnes i el seu posterior desenvolupament (que era el treball sol·licitat per la meva tutora de pràctiques) ja que solament he pogut desenvolupar les dues primeres sessions, per falta de temps (millor poc, però bé).

  • El temps dedicat a cada fase no s’ha correspost amb la temporalització prevista al principi. Un dels majors problemes que no havia tingut en compte era l’haver d’adaptar-me als ritmes del centre i del professorat. Per elaborar la proposta partia de les orientacions de la psicopedagoga del centre, i vaig donar per fet coses (interès del professorat, materials i recursos dels quals disposava el centre,…) que després no van resultar ser així.

  • L’anàlisi de centre em va portar molt temps. Crec que no hauria d’haver volgut obtenir tanta informació (documents de centre, qüestionaris dels professors i dels alumnes, entrevistes i reunions) ja que l’important era l’engegada del projecte, i tal vegada amb menys informació també podria haver fet la mateixa proposta.

  • En la segona fase, s’ha intentat facilitar materials i eines (segons la petició de l’orientadora) de formació per al professorat sobre la convivència i el bullying, per poder-los emprar en el seu treball a nivell d’aula com de centre. Tal vegada, per falta de temps, ja que el projecte ha resultat ser més dens que l’esperat al principi, els materials no són tot el complet que hagués desitjat, encara que han estat valorats de forma positiva per tot el claustre i l’equip d’orientació. També vaig trobar a faltar completar la segona fase amb una observació de la posada en pràctica per part del professorat de l’après en la formació.

  • Sobre la tercera fase, elaboració de materials per a les sessions de tutoria, he de dir que ha estat un treball ardu, perquè és molt el material existent, tant bibliogràfic com a Internet. He dedicat bastant temps a la seva lectura i la posterior selecció dels materials més adequats segons els objectius i els grups amb els quals treballar. Però també estic content de l’experiència adquirida, com dels recursos obtinguts.

  • Estic molt content amb les sessions de tutoria amb els alumnes de 2n d’ESO, perquè es van mostrar molt participatius, motivats i interessats, tant en les activitats com en els temes treballats. També, les tutores d’aquests grups han mostrat un gran interès pel treball realitzat, encara que també han expressat la seva preocupació de com poder-ho desenvolupar en el dia a dia, en el treball de classe, i més tenint en compte que no depèn només d’elles, sinó també de la resta del professorat. Pel que exigeix d’un canvi més profund, que implica a tot el centre. La valoració d’aquesta part ha estat molt positiva. Per falta de temps, no vaig poder dur a terme la resta de sessions de tutoria amb aquestos grups, ni vaig poder treballar-les amb altres grups, que tal vegada era la part més interessant del projecte.

  • La conclusió final, és que sospesant les coses a favor i en contra de la proposta, considero que el resultat final (projecte d’intervenció per a la convivència i la prevenció de la violència escolar) encara que no ha estat complet, si que a ajudat a afavorir un canvi (a nivell de centre, professorat i aula) en els processos d’aprenentatge. I en el fons, considero que aquesta és nostra la labor com psicopedagogs: afavorir canvis, intervenció en els processos d’aprenentatge i orientació.

dijous, 24 de maig del 2012

REFLEXIONS FINALS

Abans de començar amb les conclusions a les que he arribat amb el meu Pràcticum vull fer èmfasi en el fet que l’escola, les famílies, els mestres i els diferents professionals formen part de sistemes que influeixen també en els nostres comportaments i en les nostres actituds. En un sistema, el tot sempre és més que la suma de les parts i que, quan alguna cosa passa en una part del sistema, es produeixen retroaccions i canvis a altres parts i en el sistema com a totalitat.

L’escola, com a sistema social, està formada per diferents subsistemes que es relacionen entre ells. Així, el que succeeix en un subsistema (cicle, classe...), més aviat o més tard, produeix efectes en els altres subsistemes i a l’escola com a totalitat. Per tant jo diria que:

  • L’escola és un sistema obert i complex format per diversos subsistemes i persones a les quals cal tenir en compte com a individus “individuals” i com a elements claus d’aquests sistema global. Es tracta de persones i subsistemes que interactuen entre ells, que s’influeixen mútuament i que, a la vegada, reben influències i pressions d’altres sistemes.

  • La convivència escolar permet el desenvolupament integral dels nens i joves en el seu procés d’integració a la vida social, en la participació responsable en la vida ciutadana i en el desenvolupament del seu propi projecte de vida. Abordar la conveniència a l’escola com a part de la formació dels subjectes que ensenyen - aprenen, possibilita el desenvolupament de competències personals i socials, per aprendre a ser i a conviure junts que es transfereixen i generalitzen a altres contextos d’educació i de desenvolupament humà.

  • Proposar, per exemple, canvis a partir de treballar en les tutories setmanals amb temes relacionats sobre la convivència i la resolució de conflictes, així com de la implementació de la competència social i ciutadana en totes les àrees, assignatures i/o matèries, en tots els cursos. Per això, es necessari partir de la formació del professorat i de l’alumnat, com ha estat l’objecte d’aquest projecte, per provoca canvis a l’aula (amb els alumnes), en l’organització i el funcionament del centre i en la implicació de les famílies.

  • Posar en pràctica propostes d’habilitats socials en un aula de convivència no és fàcil, és necessari transformar-la mitjançant un aprenentatge significatiu i de diàleg, que ofereixi un conjunt de reflexions crítiques, creatives i ètiques de les problemàtiques i possibilitats del desenvolupament personal i social en la inclusió d’aquests temes transversals en el projecte curricular dels diferents nivells educatius.

  • És important desenvolupar la competència emocional i una actitud empàtica que ens permetin regular i conduir la tasca de col·laboració que hem de desenvolupar.

  • Cal situar-nos en la Zona de Desenvolupament Proper amb el professorat, alumnat, famílies o persones a les que assessorem ja que això crea un clima de confiança que ajuda a avançar.

  • Els canvis a l’aula s’han de fomentar i estimular a través de canvis en l’organització i en les dinàmiques de comunicació i treball. Des de l’equip directiu s’ha de tenir clar que per instaurar processos de millora és necessari fomentar l’intercanvi i la col·laboració entre mestres, gestionar formació en metodologies i didàctiques innovadores, però també donar suport a les bones iniciatives i disposar d’espais per comunicar les bones pràctiques i les experiències.

  • El treball col·laboratiu, cooperatiu i de consens entre el professorat  millora l’elaboració i implantació d’aquests programes o plans. Al igual que els alumnes, també hi ha diversitat del professorat, la qual cosa implica diversitat de pensaments, d’interessos i de maneres de fer, per tant, cal buscar objectius comuns i vies de consens.

  • És important reflexionar que la convivència escolar no solament implica a l’organització i funcionament de la institució, en establir línies generals de convivència aquestes es reflecteixen en les relacions interpersonals a l’aula en la promoció o no d’habilitats socials que transcendeixen els murs escolars per manifestar-se en els diferents espais de vida dels alumnes (el carrer, la llar, el treball i la comunitat en general).

dimecres, 23 de maig del 2012

MATERIALS TUTORIES


Aquí us deixo uns enllaços d'on he deixat guardats els documents dels materials que he elaborat durant les pràctiques, per a les sessions de tutoria. Primer de tot, dir-vos que estan en castellà, perquè en ser un centre concertat van decidir en el seu moment que el projecte lingüístic seria del castellà i el català al 50%. I les tutories les fan en castellà.

D'altra banda, per si us demana algun tipus de contrasenya per descarregar els materials us deixo la meva clau d'usuari:
Usuari: juanan76
Contrasenya: j7a7c7b6

Espero que us agradin i us siguin d'utilitat



Relacions Interpersonals
https://rapidshare.com/files/4063190048/Sesiones_-_Mejoramos_Relaciones_Interpersonales.pdf


Aprendre a Cooperar
https://rapidshare.com/files/2223994259/Sesiones_-_Aprender_a_cooperar.pdf


Resolució de Conflictes
https://rapidshare.com/files/1228821086/Sesiones_-_Resolución_Conflictos.pdf

dilluns, 21 de maig del 2012

"NO DUDARÍA" - ANTONIO FLORES


Abans de realitzar les conclusions a les meves pràctiques, us volia deixar una cançó que segurament haurem sentit moltes vegades, però que segurament no haurem escoltat atentament la lletra. La veritat és que a mi sempre m'ha dit molt, i relacionant-ho amb el tema que he treballat aquests mesos, crec que té bastant contingut per reflexionar i treballar. Espero que la gaudiu tant com jo.



NO DUDARÍA

Si pudiera olvidar 
Todo aquello que fui 
Si pudiera borrar 
Todo lo que yo vi 
No dudaría 
No dudaría en volver a reír 

Si pudiera explicar 
Las vidas que quite 
Si pudiera quemar 
Las armas que use 
No dudaría 
No dudaría en volver a reír 

Prometo ver la alegría 
Escarmentar de la experiencia 
Pero nunca, nunca mas 
Usar la violencia
Si pudiera sembrar 
Los campos que arrasé 
Si pudiera devolver 
La paz que quité 
No dudaría 
No dudaría en volver a reír 

Si pudiera olvidar 
Aquel llanto que oí 
Si pudiera lograr 
Apartarlo de mí 
No dudaría 
No dudaría en volver a reír 

Prometo ver la alegría 
Escarmentar de la experiencia 
Pero nunca, nunca mas 
Usar la violencia 

Antonio Flores

divendres, 18 de maig del 2012

LÀMINA - RESOLUCIÓ DE CONFLICTES

Aquí deixo una làmina que he trobat que il·lustra aspectes necessaris treballar per a la resolució de conflictes. Crec que està bastant bé i que recull les idees principals.Espero que us sigui d'utilitat.


dijous, 17 de maig del 2012

2ª SESSIÓ 2nB – ELS CONFLICTES I LA SEVA RESOLUCIÓ


A causa de la llarga durada de l’activitat de la setmana anterior, varem deixar pendent per a aquesta setmana les preguntes previstes per al debat. Per aquest motiu varem iniciar la sessió començant amb una posada en comuna de les preguntes sobre l’activitat de la setmana anterior. Sobre les respostes més significatives van estar les següents:

“Nosaltres pensàvem votar el que havíem acordat amb els altres grups, però ja teníem clar que els altres no anaven a complir”

“Com la primera vegada els altres grups ens la van jugar, varem optar per no confiar més en ells”

“Tots hem perdut per ximples, perquè si haguéssim complert amb l’acordat, tots hauríem guanyat”

“Jo hagués complert, però els del meu grup preferien que perdéssim tots, abans que algun altre grup ens enganyés i només guanyessin ells”

La reflexió a la qual van arribar com a grup, és que l’origen del seu conflicte estava en les ganes individuals per guanyar als altres, en comptes de comprendre que la finalitat del joc és que tots guanyessin com més poguessin. La desconfiança entre uns i uns altres va provocar que totes les jugades realitzades suposessin que uns perdessin i uns altres guanyessin, o que tots perdessin, en lloc d'apostar tots per la jugada en què tots guanyaven. L’enveja va ser altre factor que va influir en el resultat, ja que alguns equips no volien que uns altres guanyessin i per això preferien perdre tots a cedir o confiar en els altres. També van descobrir que les seves creences “a veure qui guanya el joc” no els havia permès comprendre que es tractava de “guanyar tant es pugui”, sense ser incompatible que tots guanyessin. La postura adoptada per tots els equips (almenys en la majoria de les fases del joc) va impedir aconseguir aquesta finalitat i va perjudicar finalment a tots els grups.

Quan es va traslladar la situació viscuda en el joc amb situacions reals de la seva vida diària,i sobretot, del grup classe, van admetre que aquestes situacions es repetien de forma assídua. Varem estar intentant treure en una pluja d’idees, paraules que ens ajudessin a descobrir coses que eren necessàries per evitar que aquest tipus de situacions es tornessin a repetir: confiança, fidelitat, sinceritat, respecte, etc.

Una vegada finalitzada aquesta primera part, passem a la segona activitat prevista per a aquestes sessions “La seva solució, gràcies”. Del que tractava aquesta dinàmica, que cadascun escrivís un problema (real o fictici) i al que la resta de companys havien de plantejar diferents solucions, tenint en compte aspectes positius i negatius. Per a això, agrupem als nois i noies de la classe de cinc en cinc. A continuació, se’ls va lliurar una fulla a cadascun on anaven a escriure el problema. Una vegada havien escrit el problema, passaven la fulla al seu company de la dreta. Aquest havia de llegir el problema, proposar una solució i posar els pros i els contra d’aquesta. Una vegada fet això, tornaven a passar la fulla al seu company de la dreta. Aquesta operació es va repetir fins que cada problema va arribar de nou a la persona que ho havia plantejat.

Aquesta activitat els va semblar bastant interessant, perquè van dir descobrir diferents solucions als problemes, que fins i tot ells mateixos ni s’havien plantejat. Després de l’exercici, es va insistir en la necessitat de reflexionar abans d’actuar davant un problema, fins i tot per escrit, ja que es disposa de major nombre d’opcions. Amb aquest procés es facilita el pensar en diverses alternatives, preveure les seves conseqüències, i triar la millor.

L’activitat va haver de finalitzar aquí i no va donar temps a aprofundir més en el tema, ja que el temps de la classe havia finalitzat. De totes maneres, la tutora i el grup classe van acordar dedicar la setmana vinent una sessió més per reflexionar sobre l’activitat, i veure que els podria ajudar l’après a millorar el clima de la classe.

Per la meva banda, ara que he finalitzat aquestes quatre sessions, em sento més tranquil (estava molt nerviós, perquè no eren grups amb els havia treballat abans, em sentia que anava a ser avaluat per la meva tutora, i observat per la tutora del grup) però la veritat és que tot va funcionar bastant bé. Tal vegada, la qual cosa hagués de millorar en cas de tornar a repetir aquest tipus d’experiències és el temps dedicat a les sessions pràctiques, ja que va haver-hi factors (presentació, organització, etc.) que van reduir el temps de les sessions, i en algun moment es va poder tenir la sensació de deixar coses inacabades o de treballar-les molt per damunt.