1ª SESSIÓ 2nA – TREBALL COOPERATIU

Avui he portat a terme la primera sessió amb el grup de 2ⁿA de secundària. Ja havíem acordat anteriorment amb les tutores que en el cas d’aquesta classe, començaríem amb les dinàmiques de treball cooperatiu. Per iniciar el bloc, vaig decidir començar una dinàmica que és molt entretinguda, dóna molt joc i que a més dóna la possibilitat d’observar i descobrir habilitats i actituds de cadascun dels integrants dels diferents grups, com és la dinàmica dels quadrats.

En resum (estic intentant esbrinar com penjar els materials en el bloc perquè pugueu tenir accés a ells), aquesta dinàmica consisteix que en grups de cinc, cada participant rep unes peces (3 cadascun) per formar uns quadrats. Com és lògic, un no pot muntar el seu quadrat amb les seves peces, sinó que necessita desprendre’s de les quals no necessita i rebre aquelles que li són necessàries. Durant tot el temps, no es pot parlar ni es poden fer gestos, i tampoc es pot llevar les peces als companys, tan sol donar-les. Guanya el grup que abans aconsegueixi que cadascun dels integrants obtingui un quadrat.

Al principi, estava molt nerviós, perquè no sabia com aniria la cosa. Primer perquè no coneixia de res al grup; i segon perquè anava a tenir a la tutora del grup i a la meva tutora observant el meu treball. Però al final va resultar ser una experiència bonica i molt divertida. El més divertit va succeir gens més començar perquè la tutora no els va informar del motiu de la meva participació en classe, per la qual cosa em vaig fer passar per un funcionari de la Conselleria d’Educació que aquesta realitzant un estudi sobre el nivell lògic-matemàtic dels alumnes de segon d’ESO i que aquell alumne que obtingués millors resultats al llarg de diferents proves que realitzaríem al llarg de les últimes setmanes, obtindria una beca d’estudis. Com us podeu imaginar, vaig aconseguir captar tota la seva atenció i van estar molt participatius en l’activitat.

Durant la sessió, vaig comptar amb dos alumnes (a ells sí que els vaig explicar que consistia l’activitat) als quals els vaig facilitar una fitxa que en la qual recollissin tota la informació que creia oportuna sobre les observacions. Encara que els va costar realitzar l’activitat més del previst, el desenvolupament de la mateixa va ser un èxit, perquè tant els observadors, les tutores i els mateixos alumnes van ser conscients de les situacions que es van crear, que van ser totes les desitjables i esperables per a una posterior reflexió: actituds individualistes, que en el moment d'acabar el seu quadrat es desentenien de la resta de quadrats dels companys; alguns es posaven nerviosos al veure que els seus companys no sabien veure com resoldre el problema; uns altres, se saltaven les normes, d’amagat, per aconseguir acabar primer; uns altres eren capaços de veure realment el que es pretenia, ajudar i cooperar amb els companys.

Amb tot això, varem obtenir unes reflexions molt interessants i aconseguim obtenir una sèrie de conclusions que ens plantejaven quin era la diferència entre treball en equip (suma d’individualitats) i treball cooperatiu. Mancant una nova sessió que ens ajudi a continuar experimentant i reflexionant sobre el treball cooperatiu, ens hem compromès a realitzar el següent treball en classe utilitzant aquesta forma de treballar.