Amb la tutora del grup de 2nB (secundària) ja acordàrem que el treball de les sessions que realitzaríem durant aquestes dues setmanes seria relacionat amb el tema del conflicte a l’aula, el seu origen i la resolució o la prevenció d’aquests. D’aquest grup ja em van comentar, tant la psicopedagoga com la seva tutora, que és un grup que a nivell individual mostren un gran rendiment acadèmic, però que tant a nivell de relacions interpersonals com a l’hora de realitzar treballs en grup mostren grans dificultats, i que existeixen molts enfrontaments i/o rivalitats entre petits grups, provocats perquè cadascun només té en compte el seu punt de vista de les coses.
Per aquest motiu, vaig decidir començar amb la dinàmica “El dilema del negociador”, ja que el que pretenia era crear quatre grups a l’atzar, i provocar un conflicte fictici (a través del joc) per poder analitzar els possibles orígens del conflicte (tant de l’activitat, com a partir d’aquesta aplicar-ho a altres situacions reals de la vida) i quins són les causes d’aquest.
En la dinàmica, la finalitat és que tots jugadors (o equips) guanyin tot el que puguin (en el meu cas, vaig utilitzar caramels). Sota aquesta premissa, se’ls demana que cada equip aposti a una de les dues lletres següents: Y o X. En totes les combinacions possibles, solament hi ha una en la qual tots els equips guanyen i totes les altres combinacions provoquen que uns guanyin i uns altres perdin o bé perdin tots. La clau del joc està en què només en el cas que tots els equips confiïn en els altres i apostin per la Y guanyen. Però amb que només un d’ells canviï la seva aposta per X, aquest gana i els altres perden.
Les tres primeres apostes es van desenvolupar segons el previst: tots van apostar a la X, per la qual cosa tots els grups perdien i qui feia de banca (és a dir, jo) guanyava. Després de la tercera ronda, se li va permetre a un de cada equip que pogués sortir per parlar amb els representants dels altres grups. La resposta lògica seria haver-se posat d’acord per guanyar tots. I de fet així ho van decidir, com posteriorment em van explicar. Però la sorpresa va ser que tres dels grups van decidir canviar la seva aposta en últim moment i treure X, per la qual cosa tres van guanyar el que va perdre un d’ells. Durant les tres rondes següents, totes les apostes van ser X. Després de la setena, varem tornar a deixar un temps perquè de nou, un representant de cada equip (diferent a l’anterior) pogués dialogar amb els altres. I de nou va passar el mateix: tots es van posar d’acord i tres van tornar a canviar la seva aposta en l’últim moment (però aquesta vegada van ser altres grups). De nou varem tornar a les apostes a la X. En l’última ronda, en la qual vaig intentar que anessin conscients del que estava succeint, els vaig plantejar una aposta en la qual podien guanyar el doble o perdre-ho tot. També els vaig deixar que poguessin dialogar i posar-se d’acord. Jo pensava que aquesta vegada si que farien el que tocava: apostar a la Y tots i que guanyessin tots els equips. I de nou, una altra sorpresa: dos d’ells, no només van canviar la seva votació en l’últim moment, sinó que a més van realitzar diverses burles als seus companys, remarcant-los “lo tontos” que havien estat de confiar en ells.
En aquest moment, la tutora es va dirigir a ells, per explicar que el mateix que havia succeït en el joc, solia succeir en molts moments de les classes: s’alegraven més de les desgràcies alienes que dels propis èxits. I arribats a aquest punt, i a causa que concloïa el temps de la classe, varem decidim deixar unes preguntes en l’aire, perquè reflexionessin sobre el succeït, i que ens servís de punt de partida per a la següent sessió. Les preguntes van ser les següents:
- Descriviu com creeu que s’ha desenvolupat el joc.
- Quins han estat vostres estratègies?
- Hi ha hagut canvis d’estratègia en algun moment del joc? Quins i per què?
- Quin creeu que era màxima puntuació que podríeu obtenir? Quin heu obtingut?
- Quin era vostra creença? tots guanyen, tots perden o un bàndol guanya i un altre perd?
- Existia algun tipus d’acord en el qual tothom guanyarà?
- Creieu que és necessari que totes les parts cedeixen en alguna cosa per poder guanyar?
La dinàmica i el seu desenvolupament ens ha de servir per plantejar una sèrie de preguntes clau per analitzar els conflictes de cara a la següent sessió. Preguntes clau per analitzar conflictes:
· Orígens: qui són les parts en conflicte? Com es poden caracteritzar?
· Fonts: per què és aquest conflicte? com es pot caracteritzar en sentit propi?
· Tipus: quin tipus de conflicte és aquest en termes d’en quin punt és més probable que es doni un avanç cap a la seva resolució? Quin tipus de conflicte és aquest en termes de la potencial facilitat de resolució?
· Creences: què creuen les parts sobre els objectius i els resultats de la resolució del conflicte? És a dir, què pensen que pot succeir?
· Postura: què busquen satisfer les parts en conflicte? com podem caracteritzar el que diuen que volen?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada