VALORACIÓ PERSONAL

Al llarg d’aquest Pràcticum II he pogut reflexionar sobre els coneixements teòrics que he anat adquirint al llarg dels meus estudis de psicopedagogia i contrastar-los amb la pràctica diària. Estic molt satisfet perquè he pogut conèixer millor el funcionament del centre des del punt de vista del departament d’orientació, conèixer alguns dels àmbits d’intervenció del psicopedagog, i també vivint en primera persona algunes de les dificultats a les quals ha de fer front en les seves intervencions.

He tingut l’oportunitat de poder fer una anàlisi del centre, per poder realitzar un diagnòstic actual de la convivència i de la visió que té d’aquesta tota la comunitat educativa. He pogut realitzar i intentar dur a terme un projecte que ajudés a aconseguir aquest objectiu. He après a treballar a partint de protocols d’actuació, seguint les diferents fases. He desenvolupat habilitats de treball en equip, compartint la informació obtinguda, fent hipòtesi i detectant necessitats, punts forts i punts febles en el centre. També he pogut desenvolupar tasques de formador del professorat i assessor en aspectes relacionats amb la convivència i la prevenció de la violència escolar.

Sincerament, l’experiència ha estat esgotadora (tenint en compte que havia de compaginar pràctiques amb el meu treball i els meus estudis, i que per dur a terme algunes accions he hagut d’emprar més temps fora de l’horari de pràctiques en el centre) però al mateix temps molt gratificant, pels resultats aconseguits. He de reconèixer que he après moltes coses (tant del positiu com del negatiu). He pogut treballar algunes de les competències que són necessàries desenvolupar per part del psicopedagog com són la metodològica, la participativa i la personal.

Sóc totalment conscient que encara em queda un llarg camí per convertir-me en un bon professional de la psicopedagogia. Les experiències viscudes al llarg d’aquestes pràctiques (i de les anteriors) considero que seran les primeres contribucions a aquest camí a recórrer.

CONCLUSIONS

Les conclusions que puc extreure sobre el projecte realitzat i la posterior intervenció són les següents:

• El meu projecte ha estat molt ambiciós, tenint en compte el temps que tenia per realitzar les pràctiques. La realitat ha estat que no he pogut dur a terme tot el projecte per falta de temps. Per exemple, la primera fase ha estat una de les quals ha sofert més variacions i s’ha vist més afectada, ja que la intenció era realitzar una anàlisi exhaustiva del centre i obtenir informació de diferents fonts perquè aquest fos el més real possible, per poder ajustar la intervenció posterior. He vist que la proposta era més encaminada el treball de tot un any complet. Tal vegada, la meva proposta hauria d’haver dedicat menys temps en la realització d’una anàlisi tan exhaustiva del centre i centrar-me més en la realització de les sessions de tutoria per als alumnes i el seu posterior desenvolupament (que era el treball sol·licitat per la meva tutora de pràctiques) ja que solament he pogut desenvolupar les dues primeres sessions, per falta de temps (millor poc, però bé).
• 
  
• El temps dedicat a cada fase no s’ha correspost amb la temporalització prevista al principi. Un dels majors problemes que no havia tingut en compte era l’haver d’adaptar-me als ritmes del centre i del professorat. Per elaborar la proposta partia de les orientacions de la psicopedagoga del centre, i vaig donar per fet coses (interès del professorat, materials i recursos dels quals disposava el centre,…) que després no van resultar ser així.
• 
  
• L’anàlisi de centre em va portar molt temps. Crec que no hauria d’haver volgut obtenir tanta informació (documents de centre, qüestionaris dels professors i dels alumnes, entrevistes i reunions) ja que l’important era l’engegada del projecte, i tal vegada amb menys informació també podria haver fet la mateixa proposta.
• 
  
• En la segona fase, s’ha intentat facilitar materials i eines (segons la petició de l’orientadora) de formació per al professorat sobre la convivència i el bullying, per poder-los emprar en el seu treball a nivell d’aula com de centre. Tal vegada, per falta de temps, ja que el projecte ha resultat ser més dens que l’esperat al principi, els materials no són tot el complet que hagués desitjat, encara que han estat valorats de forma positiva per tot el claustre i l’equip d’orientació. També vaig trobar a faltar completar la segona fase amb una observació de la posada en pràctica per part del professorat de l’après en la formació.
• 
  
• Sobre la tercera fase, elaboració de materials per a les sessions de tutoria, he de dir que ha estat un treball ardu, perquè és molt el material existent, tant bibliogràfic com a Internet. He dedicat bastant temps a la seva lectura i la posterior selecció dels materials més adequats segons els objectius i els grups amb els quals treballar. Però també estic content de l’experiència adquirida, com dels recursos obtinguts.
• 
  
• Estic molt content amb les sessions de tutoria amb els alumnes de 2ⁿ d’ESO, perquè es van mostrar molt participatius, motivats i interessats, tant en les activitats com en els temes treballats. També, les tutores d’aquests grups han mostrat un gran interès pel treball realitzat, encara que també han expressat la seva preocupació de com poder-ho desenvolupar en el dia a dia, en el treball de classe, i més tenint en compte que no depèn només d’elles, sinó també de la resta del professorat. Pel que exigeix d’un canvi més profund, que implica a tot el centre. La valoració d’aquesta part ha estat molt positiva. Per falta de temps, no vaig poder dur a terme la resta de sessions de tutoria amb aquestos grups, ni vaig poder treballar-les amb altres grups, que tal vegada era la part més interessant del projecte.
• 
  
• La conclusió final, és que sospesant les coses a favor i en contra de la proposta, considero que el resultat final (projecte d’intervenció per a la convivència i la prevenció de la violència escolar) encara que no ha estat complet, si que a ajudat a afavorir un canvi (a nivell de centre, professorat i aula) en els processos d’aprenentatge. I en el fons, considero que aquesta és nostra la labor com psicopedagogs: afavorir canvis, intervenció en els processos d’aprenentatge i orientació.

REFLEXIONS FINALS

Abans de començar amb les conclusions a les que he arribat amb el meu Pràcticum vull fer èmfasi en el fet que l’escola, les famílies, els mestres i els diferents professionals formen part de sistemes que influeixen també en els nostres comportaments i en les nostres actituds. En un sistema, el tot sempre és més que la suma de les parts i que, quan alguna cosa passa en una part del sistema, es produeixen retroaccions i canvis a altres parts i en el sistema com a totalitat.

L’escola, com a sistema social, està formada per diferents subsistemes que es relacionen entre ells. Així, el que succeeix en un subsistema (cicle, classe...), més aviat o més tard, produeix efectes en els altres subsistemes i a l’escola com a totalitat. Per tant jo diria que:

• L’escola és un sistema obert i complex format per diversos subsistemes i persones a les quals cal tenir en compte com a individus “individuals” i com a elements claus d’aquests sistema global. Es tracta de persones i subsistemes que interactuen entre ells, que s’influeixen mútuament i que, a la vegada, reben influències i pressions d’altres sistemes.
• 
  
• La convivència escolar permet el desenvolupament integral dels nens i joves en el seu procés d’integració a la vida social, en la participació responsable en la vida ciutadana i en el desenvolupament del seu propi projecte de vida. Abordar la conveniència a l’escola com a part de la formació dels subjectes que ensenyen - aprenen, possibilita el desenvolupament de competències personals i socials, per aprendre a ser i a conviure junts que es transfereixen i generalitzen a altres contextos d’educació i de desenvolupament humà.
• 
  
• Proposar, per exemple, canvis a partir de treballar en les tutories setmanals amb temes relacionats sobre la convivència i la resolució de conflictes, així com de la implementació de la competència social i ciutadana en totes les àrees, assignatures i/o matèries, en tots els cursos. Per això, es necessari partir de la formació del professorat i de l’alumnat, com ha estat l’objecte d’aquest projecte, per provoca canvis a l’aula (amb els alumnes), en l’organització i el funcionament del centre i en la implicació de les famílies.
• 
  
• Posar en pràctica propostes d’habilitats socials en un aula de convivència no és fàcil, és necessari transformar-la mitjançant un aprenentatge significatiu i de diàleg, que ofereixi un conjunt de reflexions crítiques, creatives i ètiques de les problemàtiques i possibilitats del desenvolupament personal i social en la inclusió d’aquests temes transversals en el projecte curricular dels diferents nivells educatius.
• 
  
• És important desenvolupar la competència emocional i una actitud empàtica que ens permetin regular i conduir la tasca de col·laboració que hem de desenvolupar.
• 
  
• Cal situar-nos en la Zona de Desenvolupament Proper amb el professorat, alumnat, famílies o persones a les que assessorem ja que això crea un clima de confiança que ajuda a avançar.
• 
  
• Els canvis a l’aula s’han de fomentar i estimular a través de canvis en l’organització i en les dinàmiques de comunicació i treball. Des de l’equip directiu s’ha de tenir clar que per instaurar processos de millora és necessari fomentar l’intercanvi i la col·laboració entre mestres, gestionar formació en metodologies i didàctiques innovadores, però també donar suport a les bones iniciatives i disposar d’espais per comunicar les bones pràctiques i les experiències.
• 
  
• El treball col·laboratiu, cooperatiu i de consens entre el professorat  millora l’elaboració i implantació d’aquests programes o plans. Al igual que els alumnes, també hi ha diversitat del professorat, la qual cosa implica diversitat de pensaments, d’interessos i de maneres de fer, per tant, cal buscar objectius comuns i vies de consens.
• 
  
• És important reflexionar que la convivència escolar no solament implica a l’organització i funcionament de la institució, en establir línies generals de convivència aquestes es reflecteixen en les relacions interpersonals a l’aula en la promoció o no d’habilitats socials que transcendeixen els murs escolars per manifestar-se en els diferents espais de vida dels alumnes (el carrer, la llar, el treball i la comunitat en general).

MATERIALS TUTORIES

Aquí us deixo uns enllaços d'on he deixat guardats els documents dels materials que he elaborat durant les pràctiques, per a les sessions de tutoria. Primer de tot, dir-vos que estan en castellà, perquè en ser un centre concertat van decidir en el seu moment que el projecte lingüístic seria del castellà i el català al 50%. I les tutories les fan en castellà.

D'altra banda, per si us demana algun tipus de contrasenya per descarregar els materials us deixo la meva clau d'usuari:

Usuari: juanan76

Contrasenya: j7a7c7b6

Espero que us agradin i us siguin d'utilitat

Relacions Interpersonals
https://rapidshare.com/files/4063190048/Sesiones_-_Mejoramos_Relaciones_Interpersonales.pdf


Aprendre a Cooperar
https://rapidshare.com/files/2223994259/Sesiones_-_Aprender_a_cooperar.pdf


Resolució de Conflictes
https://rapidshare.com/files/1228821086/Sesiones_-_Resolución_Conflictos.pdf

"NO DUDARÍA" - ANTONIO FLORES

Abans de realitzar les conclusions a les meves pràctiques, us volia deixar una cançó que segurament haurem sentit moltes vegades, però que segurament no haurem escoltat atentament la lletra. La veritat és que a mi sempre m'ha dit molt, i relacionant-ho amb el tema que he treballat aquests mesos, crec que té bastant contingut per reflexionar i treballar. Espero que la gaudiu tant com jo.

NO DUDARÍA

Si pudiera olvidar 
Todo aquello que fui 
Si pudiera borrar 
Todo lo que yo vi 
No dudaría 
No dudaría en volver a reír 

Si pudiera explicar 
Las vidas que quite 
Si pudiera quemar 
Las armas que use 
No dudaría 
No dudaría en volver a reír 

Prometo ver la alegría 
Escarmentar de la experiencia 
Pero nunca, nunca mas 
Usar la violencia
Si pudiera sembrar 
Los campos que arrasé 
Si pudiera devolver 
La paz que quité 
No dudaría 
No dudaría en volver a reír 

Si pudiera olvidar 
Aquel llanto que oí 
Si pudiera lograr 
Apartarlo de mí 
No dudaría 
No dudaría en volver a reír 

Prometo ver la alegría 
Escarmentar de la experiencia 
Pero nunca, nunca mas 
Usar la violencia 

Antonio Flores

LÀMINA - RESOLUCIÓ DE CONFLICTES

Aquí deixo una làmina que he trobat que il·lustra aspectes necessaris treballar per a la resolució de conflictes. Crec que està bastant bé i que recull les idees principals.Espero que us sigui d'utilitat.

2ª SESSIÓ 2nB – ELS CONFLICTES I LA SEVA RESOLUCIÓ

A causa de la llarga durada de l’activitat de la setmana anterior, varem deixar pendent per a aquesta setmana les preguntes previstes per al debat. Per aquest motiu varem iniciar la sessió començant amb una posada en comuna de les preguntes sobre l’activitat de la setmana anterior. Sobre les respostes més significatives van estar les següents:

“Nosaltres pensàvem votar el que havíem acordat amb els altres grups, però ja teníem clar que els altres no anaven a complir”

“Com la primera vegada els altres grups ens la van jugar, varem optar per no confiar més en ells”

“Tots hem perdut per ximples, perquè si haguéssim complert amb l’acordat, tots hauríem guanyat”

“Jo hagués complert, però els del meu grup preferien que perdéssim tots, abans que algun altre grup ens enganyés i només guanyessin ells”

La reflexió a la qual van arribar com a grup, és que l’origen del seu conflicte estava en les ganes individuals per guanyar als altres, en comptes de comprendre que la finalitat del joc és que tots guanyessin com més poguessin. La desconfiança entre uns i uns altres va provocar que totes les jugades realitzades suposessin que uns perdessin i uns altres guanyessin, o que tots perdessin, en lloc d'apostar tots per la jugada en què tots guanyaven. L’enveja va ser altre factor que va influir en el resultat, ja que alguns equips no volien que uns altres guanyessin i per això preferien perdre tots a cedir o confiar en els altres. També van descobrir que les seves creences “a veure qui guanya el joc” no els havia permès comprendre que es tractava de “guanyar tant es pugui”, sense ser incompatible que tots guanyessin. La postura adoptada per tots els equips (almenys en la majoria de les fases del joc) va impedir aconseguir aquesta finalitat i va perjudicar finalment a tots els grups.

Quan es va traslladar la situació viscuda en el joc amb situacions reals de la seva vida diària,i sobretot, del grup classe, van admetre que aquestes situacions es repetien de forma assídua. Varem estar intentant treure en una pluja d’idees, paraules que ens ajudessin a descobrir coses que eren necessàries per evitar que aquest tipus de situacions es tornessin a repetir: confiança, fidelitat, sinceritat, respecte, etc.

Una vegada finalitzada aquesta primera part, passem a la segona activitat prevista per a aquestes sessions “La seva solució, gràcies”. Del que tractava aquesta dinàmica, que cadascun escrivís un problema (real o fictici) i al que la resta de companys havien de plantejar diferents solucions, tenint en compte aspectes positius i negatius. Per a això, agrupem als nois i noies de la classe de cinc en cinc. A continuació, se’ls va lliurar una fulla a cadascun on anaven a escriure el problema. Una vegada havien escrit el problema, passaven la fulla al seu company de la dreta. Aquest havia de llegir el problema, proposar una solució i posar els pros i els contra d’aquesta. Una vegada fet això, tornaven a passar la fulla al seu company de la dreta. Aquesta operació es va repetir fins que cada problema va arribar de nou a la persona que ho havia plantejat.

Aquesta activitat els va semblar bastant interessant, perquè van dir descobrir diferents solucions als problemes, que fins i tot ells mateixos ni s’havien plantejat. Després de l’exercici, es va insistir en la necessitat de reflexionar abans d’actuar davant un problema, fins i tot per escrit, ja que es disposa de major nombre d’opcions. Amb aquest procés es facilita el pensar en diverses alternatives, preveure les seves conseqüències, i triar la millor.

L’activitat va haver de finalitzar aquí i no va donar temps a aprofundir més en el tema, ja que el temps de la classe havia finalitzat. De totes maneres, la tutora i el grup classe van acordar dedicar la setmana vinent una sessió més per reflexionar sobre l’activitat, i veure que els podria ajudar l’après a millorar el clima de la classe.

Per la meva banda, ara que he finalitzat aquestes quatre sessions, em sento més tranquil (estava molt nerviós, perquè no eren grups amb els havia treballat abans, em sentia que anava a ser avaluat per la meva tutora, i observat per la tutora del grup) però la veritat és que tot va funcionar bastant bé. Tal vegada, la qual cosa hagués de millorar en cas de tornar a repetir aquest tipus d’experiències és el temps dedicat a les sessions pràctiques, ja que va haver-hi factors (presentació, organització, etc.) que van reduir el temps de les sessions, i en algun moment es va poder tenir la sensació de deixar coses inacabades o de treballar-les molt per damunt.

2ª SESSIÓ 2nA – TREBALL COOPERATIU

La segona sessió dedicada a aprendre a cooperar va començar amb una activitat titulada “Tots tenim alguna cosa que aportar”. Es tractava d’una activitat en la qual prèviament s’organitzaven grups de cinc persones i en el qual a cadascun dels components se’ls privava d’un dels sentits (oïda, vista, etc.). Amb l’aportació de tots havien de resoldre l’activitat, però per a això, era necessari que entre tots superessin les barreres individuals.

Cada membre de l’equip havia de fer l’activitat amb els materials que els donava i tenint en compte les limitacions de cadascun. És a dir, el que té els ulls embenats no podia veure, però podia parlar, escoltar, contestar, donar idees; el del foli i el del bolígraf és el que havia d’escriure; el de les pintures era el que havia de dibuixar i pintar; el dels cascos no podia escoltar però pot veure i manipular les peces, llegir, etc.; el que té les mans lligades no podia moure-les, però pot donar idees, coordinar, suggerir moviments... Com en la sessió anterior, també vaig comptar amb dos observadors perquè registressin tot el que feien els diferents grups.

L’activitat es va desenvolupar sense cap tipus d’incidència. En la posterior posada en comuna, treballàrem  preguntes com:

• Com us heu sentit?
• S’han respectat les instruccions?
• I si és així, quin és la clau d’haver-ho fet ràpid i correctament?
• Dificultats que heu tingut.
• En cas que algun grup no ho hagi aconseguit,per què creeu que no ho heu pogut aconseguir?

El més significatiu de les conclusions dels alumnes era destacar la sensació de dificultat que van tenir en dur a terme l’activitat, a causa que no podien comptar amb totes les seves capacitats individuals al complet i també perquè els costava comunicar-se i organitzar-se entre tots. Sobretot, aquells que no podien escoltar o veure, van destacar que en molts moments se sentien desplaçats o que no es comptava amb ells, per la qual cosa no es van sentir integrats. Això ens va ajudar a parlar sobre el tema de com ens comportem amb aquells companys que erròniament pensem que són inferiors a nosaltres o que no estan tan capacitats i com els fem sentir. La veritat és que aquesta posada comuna va ser molt productiva i els va ajudar a reflexionar com són les seves actituds amb els altres i, sobretot, quan treballen en grups. El més rellevant és que van ser ells mateixos els qui van anar arribant a les conclusions i la meva labor tan solament es va limitar a conduir la posada en comuna.

Posteriorment, varem crear el nostre propi decàleg de classe, sobre el treball en grup. Per a això, varem realitzar un mapa mental, del que varem poder extreure les següents idees:

• Respectar les diferències i opinions de cadascun, sense riure’s de ningú.
• Procedir amb bona educació, ponderar encerts aliens i reconèixer errors propis.
• Acceptar-se tots i voler a cadascun com és, amb els seus defectes i qualitats.
• Tots mereixem confiança.
• Animar a tots, i més encara als quals troben alguna dificultat a expressar-se.
• Saber escoltar-se. 
• Evitar la violència verbal.
• Col·laborar en l’alegria comuna. 
• Pensar que la veritat està molt repartida entre tots. 

Després d’experimentar durant les dues sessions de tutoria i de comprovar la importància del treball cooperatiu, el compromís de tota la classe va ser aplicar aquest decàleg en aquells treballs de grup hagin de realitzar des d’aquest moment fins a final de curs. La tutora del grup també s’ha compromès a fer un seguiment de tot aquest treball i de realitzar una avaluació a final de curs sobre com ha anat la proposta.

BULLYING - PUNT DE NO TORNADA

En aquesta nova entrada publico un curtmetratge titulat "Punt de No Tornada" dirigida per Carlos de Cozar. En ell es tracta el tema de l'assetjament escolar. Sens dubte, i lamentablement, tema de rabiosa actualitat. No cal dir que subscric totalment les aportacions aparegudes en la part final del curt. Si l'educació en, des de i per als conflictes pretén, entre altres coses, evitar aquest tipus de situacions, no fa falta dir que necessitem millorar. Sens dubte tots hauríem de desitjar que l'última frase del curt - "Esta ficción es, lamentablemente, el espejo de una doliente realidad"- passés a la història. Per a això i com ja s'ha comentat en alguna altra ocasió la comunitat educativa no pot minorar la marxa. El tema, per la seva extrema gravetat, demanda de forma urgent accions, respostes i solucions. 

http://www.youtube.com/watch?v=Vi0AZ-DI9OU

LA HISTÒRIA DE FITO

Aquí us deixo també un vídeo que he trobat en YouTube i que m'ha semblat bastant interessant, sobre el tema del Bullying.

http://www.youtube.com/watch?v=-9oPnCXTScM

MAPA MENTAL - BULLING

Aquí deixo un mapa mental que he trobat en Internet sobre el tema del Bullying. Encara que està en anglès, considero que és bastant il·lustratiu sobre el tema.

IMATGES PER PENSAR

1ª SESSIÓ 2nB – ELS CONFLICTES I LA SEVA RESOLUCIÓ

Amb la tutora del grup de 2ⁿB (secundària) ja acordàrem que el treball de les sessions que realitzaríem durant aquestes dues setmanes seria relacionat amb el tema del conflicte a l’aula, el seu origen i la resolució o la prevenció d’aquests. D’aquest grup ja em van comentar, tant la psicopedagoga com la seva tutora, que és un grup que a nivell individual mostren un gran rendiment acadèmic, però que tant a nivell de relacions interpersonals com a l’hora de realitzar treballs en grup mostren grans dificultats, i que existeixen molts enfrontaments i/o rivalitats entre petits grups, provocats perquè cadascun només té en compte el seu punt de vista de les coses.

Per aquest motiu, vaig decidir començar amb la dinàmica “El dilema del negociador”, ja que el que pretenia era crear quatre grups a l’atzar, i provocar un conflicte fictici (a través del joc) per poder analitzar els possibles orígens del conflicte (tant de l’activitat, com a partir d’aquesta aplicar-ho a altres situacions reals de la vida) i quins són les causes d’aquest.

En la dinàmica, la finalitat és que tots jugadors (o equips) guanyin tot el que puguin (en el meu cas, vaig utilitzar caramels). Sota aquesta premissa, se’ls demana que cada equip aposti a una de les dues lletres següents: Y o X. En totes les combinacions possibles, solament hi ha una en la qual tots els equips guanyen i totes les altres combinacions provoquen que uns guanyin i uns altres perdin o bé perdin tots. La clau del joc està en què només en el cas que tots els equips confiïn en els altres i apostin per la Y guanyen. Però amb que només un d’ells canviï la seva aposta per X, aquest gana i els altres perden.

Les tres primeres apostes es van desenvolupar segons el previst: tots van apostar a la X, per la qual cosa tots els grups perdien i qui feia de banca (és a dir, jo) guanyava. Després de la tercera ronda, se li va permetre a un de cada equip que pogués sortir per parlar amb els representants dels altres grups. La resposta lògica seria haver-se posat d’acord per guanyar tots. I de fet així ho van decidir, com posteriorment em van explicar. Però la sorpresa va ser que tres dels grups van decidir canviar la seva aposta en últim moment i treure X, per la qual cosa tres van guanyar el que va perdre un d’ells. Durant les tres rondes següents, totes les apostes van ser X. Després de la setena, varem tornar a deixar un temps perquè de nou, un representant de cada equip (diferent a l’anterior) pogués dialogar amb els altres. I de nou va passar el mateix: tots es van posar d’acord i tres van tornar a canviar la seva aposta en l’últim moment (però aquesta vegada van ser altres grups). De nou varem tornar a les apostes a la X. En l’última ronda, en la qual vaig intentar que anessin conscients del que estava succeint, els vaig plantejar una aposta en la qual podien guanyar el doble o perdre-ho tot. També els vaig deixar que poguessin dialogar i posar-se d’acord. Jo pensava que aquesta vegada si que farien el que tocava: apostar a la Y tots i que guanyessin tots els equips. I de nou, una altra sorpresa: dos d’ells, no només van canviar la seva votació en l’últim moment, sinó que a més van realitzar diverses burles als seus companys, remarcant-los “lo tontos” que havien estat de confiar en ells.

En aquest moment, la tutora es va dirigir a ells, per explicar que el mateix que havia succeït en el joc, solia succeir en molts moments de les classes: s’alegraven més de les desgràcies alienes que dels propis èxits. I arribats a aquest punt, i a causa que concloïa el temps de la classe, varem decidim deixar unes preguntes en l’aire, perquè reflexionessin sobre el succeït, i que ens servís de punt de partida per a la següent sessió. Les preguntes van ser les següents:

-    Descriviu com creeu que s’ha desenvolupat el joc.

-    Quins han estat vostres estratègies?

-   Hi ha hagut canvis d’estratègia en algun moment del joc? Quins i per què?

-  Quin creeu que era màxima puntuació que podríeu obtenir? Quin heu obtingut?

-    Quin era vostra creença? tots guanyen, tots perden o un bàndol guanya i un altre perd?

-    Existia algun tipus d’acord en el qual tothom guanyarà?

-    Creieu que és necessari que totes les parts cedeixen en alguna cosa per poder guanyar?

La dinàmica i el seu desenvolupament ens ha de servir per plantejar una sèrie de preguntes clau per analitzar els conflictes de cara a la següent sessió. Preguntes clau per analitzar conflictes:

·  Orígens: qui són les parts en conflicte? Com es poden caracteritzar?

·  Fonts: per què és aquest conflicte? com es pot caracteritzar en sentit propi?

· Tipus: quin tipus de conflicte és aquest en termes d’en quin punt és més probable que es doni un avanç cap a la seva resolució? Quin tipus de conflicte és aquest en termes de la potencial facilitat de resolució?

· Creences: què creuen les parts sobre els objectius i els resultats de la resolució del conflicte? És a dir, què pensen que pot succeir?

· Postura: què busquen satisfer les parts en  conflicte?  com podem caracteritzar el que diuen que volen?

1ª SESSIÓ 2nA – TREBALL COOPERATIU

Avui he portat a terme la primera sessió amb el grup de 2ⁿA de secundària. Ja havíem acordat anteriorment amb les tutores que en el cas d’aquesta classe, començaríem amb les dinàmiques de treball cooperatiu. Per iniciar el bloc, vaig decidir començar una dinàmica que és molt entretinguda, dóna molt joc i que a més dóna la possibilitat d’observar i descobrir habilitats i actituds de cadascun dels integrants dels diferents grups, com és la dinàmica dels quadrats.

En resum (estic intentant esbrinar com penjar els materials en el bloc perquè pugueu tenir accés a ells), aquesta dinàmica consisteix que en grups de cinc, cada participant rep unes peces (3 cadascun) per formar uns quadrats. Com és lògic, un no pot muntar el seu quadrat amb les seves peces, sinó que necessita desprendre’s de les quals no necessita i rebre aquelles que li són necessàries. Durant tot el temps, no es pot parlar ni es poden fer gestos, i tampoc es pot llevar les peces als companys, tan sol donar-les. Guanya el grup que abans aconsegueixi que cadascun dels integrants obtingui un quadrat.

Al principi, estava molt nerviós, perquè no sabia com aniria la cosa. Primer perquè no coneixia de res al grup; i segon perquè anava a tenir a la tutora del grup i a la meva tutora observant el meu treball. Però al final va resultar ser una experiència bonica i molt divertida. El més divertit va succeir gens més començar perquè la tutora no els va informar del motiu de la meva participació en classe, per la qual cosa em vaig fer passar per un funcionari de la Conselleria d’Educació que aquesta realitzant un estudi sobre el nivell lògic-matemàtic dels alumnes de segon d’ESO i que aquell alumne que obtingués millors resultats al llarg de diferents proves que realitzaríem al llarg de les últimes setmanes, obtindria una beca d’estudis. Com us podeu imaginar, vaig aconseguir captar tota la seva atenció i van estar molt participatius en l’activitat.

Durant la sessió, vaig comptar amb dos alumnes (a ells sí que els vaig explicar que consistia l’activitat) als quals els vaig facilitar una fitxa que en la qual recollissin tota la informació que creia oportuna sobre les observacions. Encara que els va costar realitzar l’activitat més del previst, el desenvolupament de la mateixa va ser un èxit, perquè tant els observadors, les tutores i els mateixos alumnes van ser conscients de les situacions que es van crear, que van ser totes les desitjables i esperables per a una posterior reflexió: actituds individualistes, que en el moment d'acabar el seu quadrat es desentenien de la resta de quadrats dels companys; alguns es posaven nerviosos al veure que els seus companys no sabien veure com resoldre el problema; uns altres, se saltaven les normes, d’amagat, per aconseguir acabar primer; uns altres eren capaços de veure realment el que es pretenia, ajudar i cooperar amb els companys.

Amb tot això, varem obtenir unes reflexions molt interessants i aconseguim obtenir una sèrie de conclusions que ens plantejaven quin era la diferència entre treball en equip (suma d’individualitats) i treball cooperatiu. Mancant una nova sessió que ens ajudi a continuar experimentant i reflexionant sobre el treball cooperatiu, ens hem compromès a realitzar el següent treball en classe utilitzant aquesta forma de treballar.

ELABORACIÓ MATERIALS PROFESSORAT

Una vegada finalitzat els materials per a les sessions de tutoria de secundària, m’he reunit aquesta setmana amb la tutora de pràctiques per prendre decisions sobre la segona fase. Primer, aclarir que alteràrem l’ordre de les fases 2 i 3, ja que consideràrem prioritari la realització de la tercera fase, per poder dur a terme la fase 4, mentre que el desenvolupament de la segona fase la duríem a terme en el moment de finalitzar la fase 3 i sempre que disposéssim de temps suficient, ja que la meva tutora va considerar que de no ser possible, era la fase menys important de la meva intervenció, respecte a la resta.

Després d’una breu reunió mantinguda sobre el procés dut a terme durant les pràctiques fins al moment, intentem delimitar els continguts del material elaborat per al professorat. De tots els possibles temes proposats, l’orientadora va considerar que el tema del maltractament i el bullying era un dels quals més interès despertava entre el professorat, i encara que és un tema de bastant actualitat, senten que tenen molta informació però se senten mancats de formació.

Per això, aquests dies estic dedicant part del temps de les pràctiques, a buscar materials interessants sobre aquest tema, i a partir dels quals poder realitzar un petit treball, ja que també cal tenir en compte que un dossier molt ampli i amb molta informació podria provocar que quedés en un prestatge, en comptes de convertir-se en una eina útil.

El material està enfocat a formar al professorat en què és exactament el bullying, com detectar possibles situacions i quines poder fer. La proposta de guió del treball quedaria de la següent manera:

1. Naturalesa i incidència del maltractament entre iguals

1.1. Què és el bullying?

1.2. Característiques

1.3. Tipus d’assetjament escolar

1.4. Conseqüències

1.5. Qui són els responsables?

2. Característiques dels actors i actrius del maltractament

2.1. Agressor/a

2.2. Víctima

2.3. Espectadors

3. Conseqüència del maltractament

3.1. Per a la víctima

3.2. Per a l’agressor

3.3. Per als espectadors

3.4. Per al professor

4. Diferents formes d'avaluar el bullying

Hem quedat que una vegada elaborat el material li facilitaré l’esborrany perquè pugui revisar-ho i realitzar les possibles correccions, en cas de ser necessari.

PRESENTACIÓ MATERIALS ELABORATS

Aquesta setmana he finalitzat la fase d’elaboració de materials i recursos per a les sessions de tutoria. Encara que al principi tan sol anava a preparar quatre sessions, finalment he preparat nou (3 de relacions interpersonals, asertivitat i estils de comunicació; 3 sessions de treball en equip i cooperació; i 3 sessions de resolució de conflictes). Això és a causa que ha estat tal la quantitat de materials que he pogut recopilar per treballar la convivència i la prevenció de conflictes que em semblava que no fer-ho era desaprofitar una gran oportunitat per millorar els meus recursos adquirits, i de pas, beneficiar al centre. 

Per presentar-los, hem mantingut una reunió l’orientadora, els/as quatre tutors/as de primer cicle de secundària i jo. Per a això, he fotocopiat una còpia per a cadascun, de tal manera que pogués seguir les explicacions que els donava sobre els diferents blocs, les parts en què es dividien cadascuna de les sessions. Hem dedicat prop de mitja hora a la seva revisió, a la resolució de diferents dubtes que han sorgit (sobretot en com presentar-ho als alumnes). Tots han mostrat un gran interès sobre el material i han considerat que podria ser de molta utilitat. Posteriorment, ens hem dedicat a decidir com treballar-los en les sessions de tutoria. 

A causa de les altures de curs en la qual ens trobem, poc més d’un mes per acabar, hem acordat que cada curs triaria dos blocs, i dins d’aquests blocs, dues sessions de cadascuna d’elles. Al final, la selecció ha quedat de la següent forma: els dos cursos de primer duran a terme dues sessions relacionades amb les relacions interpersonals i l’asertivitat, i amb el treball cooperatiu; els dos cursos de segon treballaran dues sessions de treball cooperatiu i de resolució de conflictes. En aquests últims cursos, també s’ha decidit que pel contingut de les dinàmiques, en el grup A se duran a terme primer les sessions de treball cooperatiu i en el grup B es realitzaran les sessions de resolució de conflictes. A causa que les sessions de tutoria de cada grup són en dies diferents, es pretén evitar que els integrants d’un grup li expliquin als de l’altre, la qual cosa han treballat durant la sessió, i intentant així minimitzar l’efecte aprenentatge per experiència d’uns altres.

Finalment, havíem de definir el meu rol com a observador en diverses de les sessions que s’anaven a dur a terme. La proposta d’una de les tutores de segon, ha estat que fos jo el que durà a terme les sessions (almenys dues amb cada grup, a causa del temps que em queda per finalitzar les pràctiques). A la meva tutora també li ha semblat bona idea, per la qual cosa finalment, realitzaré diverses observacions en les classes de primer i a segon seré jo qui realitzi les tutories i la meva tutora realitzi les observacions. 

La intenció, per part del departament d'orientació, és poder comprovar en la pràctica la utilitat i la idoneïtat dels materials que els he facilitat, i que a partir de l'anàlisi dels resultats obtinguts, decidir de cara al curs que ve si eliminar algunes temàtiques o sessions que treballen actualment i integrar aquests materials en diferents cursos dins de les sessions de tutoria.

COM TRIAR I UTILITZAR UNA TÈCNICA DE GRUP

Les tècniques i dinàmiques de grup són un recurs. Un recurs que ajuda a obtenir unes metes educatives determinades. Per això, i partint de l’objectiu que es persegueix, s’ha de seguir un procés de selecció del millor instrument educatiu: la tècnica que faciliti de manera més directa la consecució d’aquesta finalitat. El quadre que apareix a continuació representa un diagrama de decisió amb el procés que un educador pot seguir mentalment per triar la tècnica grupal més adequada en cada cas:

RESULTATS QÜESTIONARIS ALUMNES

Durant la setmana passada, mentre estava amb l’elaboració dels materials, vaig rebre diversos sobres amb els diferents qüestionaris completats pels alumnes. El primer que he de dir, és que de tots els cursos de secundària (vuit en total), tan sol tres grups (els dos de segon i un de tercer) són el que han col·laborat. Dels altres grups, la meva tutora es va disculpar en nom d’ells, justificant-ho en què ens trobem en un moment del curs en el qual tothom va molt atrafegat i que hi ha molt treball, i encara que existeix la intenció de col·laborar, cal prioritzar en el més important per al centre.

Algunes conclusions que es poden extreure dels resultats obtinguts en els qüestionaris són:

• Més del 95% dels alumnes han expressat que són coneixedors de les normes del centre i que en la seva majoria, un 91%, solen complir-les totes o la majoria. Encara que també hi ha un alt nombre d’alumnes que han expressat que estarien a favor de realitzar alguns canvis en les normes.
• 
  
• Existeix un elevat nombre d'alumnes (98%) que se senten contents en el centre, que consideren que hi ha un bon ambient (89%) i que la relació amb els seus professors és bé (91%).
• 
  
• Encara que és significatiu, en positiu, l’alt percentatge d’alumnes que expressen que explica en el centre amb un gran nombre de bons companys i que tenen facilitat per fer noves amistats, resulta preocupant a nivell qualitatiu que existeixin un percentatge proper al 8% que expressen que els costa realitzar noves amistats, se senten sols o que no compten amb amistats en el centre. Seria aconsellable que els/as tutors/as d’aquests cursos, al costat de l’equip d’orientació, poguessin estar atents a detectar quins alumnes presenten aquestes dificultats o viuen aquestes situacions, per poder treballar amb ells de forma específica.
• 
  
• La  majoria  expressen mantenir una relació bona o normal amb els seus tutors, la resta de professors i els seus companys/as. També hi ha un percentatge proper al 92% que consideren que els professors o almenys la majoria els tracten amb respecte. En la pregunta al revés, si els/as alumnes/as respecten als seus professors la majoria contesten sí o més si que no (entorn del 87%).
• 
  
• Finalment, existeix un nombre significatiu (sobre el 76%) que expressen que hi ha alumnes o grups en les classes, que el seu comportament no és l’adequat, que es barallen o es dediquen a insultar als seus companys. Fins i tot, en alguns dels qüestionaris, hi ha alumnes que són capaços d’expressar que són ells mateixos els que creen aquestes situacions.