La segona sessió dedicada a aprendre a
cooperar va començar amb una activitat titulada “Tots tenim alguna cosa que
aportar”. Es tractava d’una activitat en la qual prèviament s’organitzaven
grups de cinc persones i en el qual a cadascun dels components se’ls privava d’un
dels sentits (oïda, vista, etc.). Amb l’aportació de tots havien de resoldre l’activitat,
però per a això, era necessari que entre tots superessin les barreres
individuals.
Cada membre de l’equip havia de fer l’activitat
amb els materials que els donava i tenint en compte les limitacions de
cadascun. És a dir, el que té els ulls embenats no podia veure, però podia
parlar, escoltar, contestar, donar idees; el del foli i el del bolígraf és el
que havia d’escriure; el de les pintures era el que havia de dibuixar i pintar;
el dels cascos no podia escoltar però pot veure i manipular les peces, llegir,
etc.; el que té les mans lligades no podia moure-les, però pot donar idees,
coordinar, suggerir moviments... Com en la sessió anterior, també vaig comptar
amb dos observadors perquè registressin tot el que feien els diferents grups.
L’activitat es va desenvolupar sense cap tipus d’incidència.
En la posterior posada en comuna, treballàrem preguntes com:
- Com us heu sentit?
- S’han respectat les instruccions?
- I si és així, quin és la clau d’haver-ho fet ràpid i correctament?
- Dificultats que heu tingut.
- En cas que algun grup no ho hagi aconseguit,per què creeu que no ho heu pogut aconseguir?
El més significatiu de les conclusions
dels alumnes era destacar la sensació de dificultat que van tenir en dur a
terme l’activitat, a causa que no podien comptar amb totes les seves capacitats
individuals al complet i també perquè els costava comunicar-se i organitzar-se
entre tots. Sobretot, aquells que no podien escoltar o veure, van destacar que
en molts moments se sentien desplaçats o que no es comptava amb ells, per la
qual cosa no es van sentir integrats. Això ens va ajudar a parlar sobre el tema
de com ens comportem amb aquells companys que erròniament pensem que són
inferiors a nosaltres o que no estan tan capacitats i com els fem sentir. La
veritat és que aquesta posada comuna va ser molt productiva i els va ajudar a
reflexionar com són les seves actituds amb els altres i, sobretot, quan
treballen en grups. El més rellevant és que van ser ells mateixos els qui van anar
arribant a les conclusions i la meva labor tan solament es va limitar a conduir
la posada en comuna.
Posteriorment, varem crear el nostre propi decàleg
de classe, sobre el treball en grup. Per a això, varem realitzar un mapa
mental, del que varem poder extreure les següents idees:
- Respectar les diferències i opinions de cadascun, sense riure’s de ningú.
- Procedir amb bona educació, ponderar encerts aliens i reconèixer errors propis.
- Acceptar-se tots i voler a cadascun com és, amb els seus defectes i qualitats.
- Tots mereixem confiança.
- Animar a tots, i més encara als quals troben alguna dificultat a expressar-se.
- Saber escoltar-se.
- Evitar la violència verbal.
- Col·laborar en l’alegria comuna.
- Pensar que la veritat està molt repartida entre tots.
Després d’experimentar durant les dues
sessions de tutoria i de comprovar la importància del treball cooperatiu, el
compromís de tota la classe va ser aplicar aquest decàleg en aquells treballs de
grup hagin de realitzar des d’aquest moment fins a final de curs. La tutora del
grup també s’ha compromès a fer un seguiment de tot aquest treball i de
realitzar una avaluació a final de curs sobre com ha anat la proposta.
.jpg)
.jpg)
