dimarts, 15 de maig del 2012

2ª SESSIÓ 2nA – TREBALL COOPERATIU

La segona sessió dedicada a aprendre a cooperar va començar amb una activitat titulada “Tots tenim alguna cosa que aportar”. Es tractava d’una activitat en la qual prèviament s’organitzaven grups de cinc persones i en el qual a cadascun dels components se’ls privava d’un dels sentits (oïda, vista, etc.). Amb l’aportació de tots havien de resoldre l’activitat, però per a això, era necessari que entre tots superessin les barreres individuals.

Cada membre de l’equip havia de fer l’activitat amb els materials que els donava i tenint en compte les limitacions de cadascun. És a dir, el que té els ulls embenats no podia veure, però podia parlar, escoltar, contestar, donar idees; el del foli i el del bolígraf és el que havia d’escriure; el de les pintures era el que havia de dibuixar i pintar; el dels cascos no podia escoltar però pot veure i manipular les peces, llegir, etc.; el que té les mans lligades no podia moure-les, però pot donar idees, coordinar, suggerir moviments... Com en la sessió anterior, també vaig comptar amb dos observadors perquè registressin tot el que feien els diferents grups.

L’activitat es va desenvolupar sense cap tipus d’incidència. En la posterior posada en comuna, treballàrem  preguntes com:

  • Com us heu sentit?
  • S’han respectat les instruccions?
  • I si és així, quin és la clau d’haver-ho fet ràpid i correctament?
  • Dificultats que heu tingut.
  • En cas que algun grup no ho hagi aconseguit,per què creeu que no ho heu pogut aconseguir?
El més significatiu de les conclusions dels alumnes era destacar la sensació de dificultat que van tenir en dur a terme l’activitat, a causa que no podien comptar amb totes les seves capacitats individuals al complet i també perquè els costava comunicar-se i organitzar-se entre tots. Sobretot, aquells que no podien escoltar o veure, van destacar que en molts moments se sentien desplaçats o que no es comptava amb ells, per la qual cosa no es van sentir integrats. Això ens va ajudar a parlar sobre el tema de com ens comportem amb aquells companys que erròniament pensem que són inferiors a nosaltres o que no estan tan capacitats i com els fem sentir. La veritat és que aquesta posada comuna va ser molt productiva i els va ajudar a reflexionar com són les seves actituds amb els altres i, sobretot, quan treballen en grups. El més rellevant és que van ser ells mateixos els qui van anar arribant a les conclusions i la meva labor tan solament es va limitar a conduir la posada en comuna.

Posteriorment, varem crear el nostre propi decàleg de classe, sobre el treball en grup. Per a això, varem realitzar un mapa mental, del que varem poder extreure les següents idees:

  • Respectar les diferències i opinions de cadascun, sense riure’s de ningú.
  • Procedir amb bona educació, ponderar encerts aliens i reconèixer errors propis.
  • Acceptar-se tots i voler a cadascun com és, amb els seus defectes i qualitats.
  • Tots mereixem confiança.
  • Animar a tots, i més encara als quals troben alguna dificultat a expressar-se.
  • Saber escoltar-se. 
  • Evitar la violència verbal.
  • Col·laborar en l’alegria comuna. 
  • Pensar que la veritat està molt repartida entre tots. 
Després d’experimentar durant les dues sessions de tutoria i de comprovar la importància del treball cooperatiu, el compromís de tota la classe va ser aplicar aquest decàleg en aquells treballs de grup hagin de realitzar des d’aquest moment fins a final de curs. La tutora del grup també s’ha compromès a fer un seguiment de tot aquest treball i de realitzar una avaluació a final de curs sobre com ha anat la proposta.

dilluns, 14 de maig del 2012

BULLYING - PUNT DE NO TORNADA

En aquesta nova entrada publico un curtmetratge titulat "Punt de No Tornada" dirigida per Carlos de Cozar. En ell es tracta el tema de l'assetjament escolar. Sens dubte, i lamentablement, tema de rabiosa actualitat. No cal dir que subscric totalment les aportacions aparegudes en la part final del curt. Si l'educació en, des de i per als conflictes pretén, entre altres coses, evitar aquest tipus de situacions, no fa falta dir que necessitem millorar. Sens dubte tots hauríem de desitjar que l'última frase del curt - "Esta ficción es, lamentablemente, el espejo de una doliente realidad"- passés a la història. Per a això i com ja s'ha comentat en alguna altra ocasió la comunitat educativa no pot minorar la marxa. El tema, per la seva extrema gravetat, demanda de forma urgent accions, respostes i solucions. 


LA HISTÒRIA DE FITO

Aquí us deixo també un vídeo que he trobat en YouTube i que m'ha semblat bastant interessant, sobre el tema del Bullying.



MAPA MENTAL - BULLING

Aquí deixo un mapa mental que he trobat en Internet sobre el tema del Bullying. Encara que està en anglès, considero que és bastant il·lustratiu sobre el tema.


dijous, 10 de maig del 2012

1ª SESSIÓ 2nB – ELS CONFLICTES I LA SEVA RESOLUCIÓ

Amb la tutora del grup de 2nB (secundària) ja acordàrem que el treball de les sessions que realitzaríem durant aquestes dues setmanes seria relacionat amb el tema del conflicte a l’aula, el seu origen i la resolució o la prevenció d’aquests. D’aquest grup ja em van comentar, tant la psicopedagoga com la seva tutora, que és un grup que a nivell individual mostren un gran rendiment acadèmic, però que tant a nivell de relacions interpersonals com a l’hora de realitzar treballs en grup mostren grans dificultats, i que existeixen molts enfrontaments i/o rivalitats entre petits grups, provocats perquè cadascun només té en compte el seu punt de vista de les coses.

Per aquest motiu, vaig decidir començar amb la dinàmica “El dilema del negociador”, ja que el que pretenia era crear quatre grups a l’atzar, i provocar un conflicte fictici (a través del joc) per poder analitzar els possibles orígens del conflicte (tant de l’activitat, com a partir d’aquesta aplicar-ho a altres situacions reals de la vida) i quins són les causes d’aquest.

En la dinàmica, la finalitat és que tots jugadors (o equips) guanyin tot el que puguin (en el meu cas, vaig utilitzar caramels). Sota aquesta premissa, se’ls demana que cada equip aposti a una de les dues lletres següents: Y o X. En totes les combinacions possibles, solament hi ha una en la qual tots els equips guanyen i totes les altres combinacions provoquen que uns guanyin i uns altres perdin o bé perdin tots. La clau del joc està en què només en el cas que tots els equips confiïn en els altres i apostin per la Y guanyen. Però amb que només un d’ells canviï la seva aposta per X, aquest gana i els altres perden.

Les tres primeres apostes es van desenvolupar segons el previst: tots van apostar a la X, per la qual cosa tots els grups perdien i qui feia de banca (és a dir, jo) guanyava. Després de la tercera ronda, se li va permetre a un de cada equip que pogués sortir per parlar amb els representants dels altres grups. La resposta lògica seria haver-se posat d’acord per guanyar tots. I de fet així ho van decidir, com posteriorment em van explicar. Però la sorpresa va ser que tres dels grups van decidir canviar la seva aposta en últim moment i treure X, per la qual cosa tres van guanyar el que va perdre un d’ells. Durant les tres rondes següents, totes les apostes van ser X. Després de la setena, varem tornar a deixar un temps perquè de nou, un representant de cada equip (diferent a l’anterior) pogués dialogar amb els altres. I de nou va passar el mateix: tots es van posar d’acord i tres van tornar a canviar la seva aposta en l’últim moment (però aquesta vegada van ser altres grups). De nou varem tornar a les apostes a la X. En l’última ronda, en la qual vaig intentar que anessin conscients del que estava succeint, els vaig plantejar una aposta en la qual podien guanyar el doble o perdre-ho tot. També els vaig deixar que poguessin dialogar i posar-se d’acord. Jo pensava que aquesta vegada si que farien el que tocava: apostar a la Y tots i que guanyessin tots els equips. I de nou, una altra sorpresa: dos d’ells, no només van canviar la seva votació en l’últim moment, sinó que a més van realitzar diverses burles als seus companys, remarcant-los “lo tontos” que havien estat de confiar en ells.

En aquest moment, la tutora es va dirigir a ells, per explicar que el mateix que havia succeït en el joc, solia succeir en molts moments de les classes: s’alegraven més de les desgràcies alienes que dels propis èxits. I arribats a aquest punt, i a causa que concloïa el temps de la classe, varem decidim deixar unes preguntes en l’aire, perquè reflexionessin sobre el succeït, i que ens servís de punt de partida per a la següent sessió. Les preguntes van ser les següents:

-    Descriviu com creeu que s’ha desenvolupat el joc.
-    Quins han estat vostres estratègies?
-   Hi ha hagut canvis d’estratègia en algun moment del joc? Quins i per què?
-  Quin creeu que era màxima puntuació que podríeu obtenir? Quin heu obtingut?
-    Quin era vostra creença? tots guanyen, tots perden o un bàndol guanya i un altre perd?
-    Existia algun tipus d’acord en el qual tothom guanyarà?
-    Creieu que és necessari que totes les parts cedeixen en alguna cosa per poder guanyar?

La dinàmica i el seu desenvolupament ens ha de servir per plantejar una sèrie de preguntes clau per analitzar els conflictes de cara a la següent sessió. Preguntes clau per analitzar conflictes:

·  Orígens: qui són les parts en conflicte? Com es poden caracteritzar?

·  Fonts: per què és aquest conflicte? com es pot caracteritzar en sentit propi?

· Tipus: quin tipus de conflicte és aquest en termes d’en quin punt és més probable que es doni un avanç cap a la seva resolució? Quin tipus de conflicte és aquest en termes de la potencial facilitat de resolució?

· Creences: què creuen les parts sobre els objectius i els resultats de la resolució del conflicte? És a dir, què pensen que pot succeir?

· Postura: què busquen satisfer les parts en  conflicte?  com podem caracteritzar el que diuen que volen?

dimarts, 8 de maig del 2012

1ª SESSIÓ 2nA – TREBALL COOPERATIU

Avui he portat a terme la primera sessió amb el grup de 2nA de secundària. Ja havíem acordat anteriorment amb les tutores que en el cas d’aquesta classe, començaríem amb les dinàmiques de treball cooperatiu. Per iniciar el bloc, vaig decidir començar una dinàmica que és molt entretinguda, dóna molt joc i que a més dóna la possibilitat d’observar i descobrir habilitats i actituds de cadascun dels integrants dels diferents grups, com és la dinàmica dels quadrats.
En resum (estic intentant esbrinar com penjar els materials en el bloc perquè pugueu tenir accés a ells), aquesta dinàmica consisteix que en grups de cinc, cada participant rep unes peces (3 cadascun) per formar uns quadrats. Com és lògic, un no pot muntar el seu quadrat amb les seves peces, sinó que necessita desprendre’s de les quals no necessita i rebre aquelles que li són necessàries. Durant tot el temps, no es pot parlar ni es poden fer gestos, i tampoc es pot llevar les peces als companys, tan sol donar-les. Guanya el grup que abans aconsegueixi que cadascun dels integrants obtingui un quadrat.
Al principi, estava molt nerviós, perquè no sabia com aniria la cosa. Primer perquè no coneixia de res al grup; i segon perquè anava a tenir a la tutora del grup i a la meva tutora observant el meu treball. Però al final va resultar ser una experiència bonica i molt divertida. El més divertit va succeir gens més començar perquè la tutora no els va informar del motiu de la meva participació en classe, per la qual cosa em vaig fer passar per un funcionari de la Conselleria d’Educació que aquesta realitzant un estudi sobre el nivell lògic-matemàtic dels alumnes de segon d’ESO i que aquell alumne que obtingués millors resultats al llarg de diferents proves que realitzaríem al llarg de les últimes setmanes, obtindria una beca d’estudis. Com us podeu imaginar, vaig aconseguir captar tota la seva atenció i van estar molt participatius en l’activitat.
Durant la sessió, vaig comptar amb dos alumnes (a ells sí que els vaig explicar que consistia l’activitat) als quals els vaig facilitar una fitxa que en la qual recollissin tota la informació que creia oportuna sobre les observacions. Encara que els va costar realitzar l’activitat més del previst, el desenvolupament de la mateixa va ser un èxit, perquè tant els observadors, les tutores i els mateixos alumnes van ser conscients de les situacions que es van crear, que van ser totes les desitjables i esperables per a una posterior reflexió: actituds individualistes, que en el moment d'acabar el seu quadrat es desentenien de la resta de quadrats dels companys; alguns es posaven nerviosos al veure que els seus companys no sabien veure com resoldre el problema; uns altres, se saltaven les normes, d’amagat, per aconseguir acabar primer; uns altres eren capaços de veure realment el que es pretenia, ajudar i cooperar amb els companys.
Amb tot això, varem obtenir unes reflexions molt interessants i aconseguim obtenir una sèrie de conclusions que ens plantejaven quin era la diferència entre treball en equip (suma d’individualitats) i treball cooperatiu. Mancant una nova sessió que ens ajudi a continuar experimentant i reflexionant sobre el treball cooperatiu, ens hem compromès a realitzar el següent treball en classe utilitzant aquesta forma de treballar.